A la dècada dels anys 50s el Centre Gimnàstic Barcelonès va lluitar molt per aconseguir una caseta de Banys a la platja de Badalona que es va fer molt popular assistint una gran majoria dels socis de l’Entitat. S’organitzaven moltes trobades entre les seccionsdel Centre com: Bolei Vol, Gimnàstica, Lluita, Campionats socials de natació de mar lliure, etcètera.
Travessia a peu des de Barcelona al Canigó, programada per la Secció de Muntanya del CGB, en conmemoració del 50è Aniversari del Club. A la foto podem veure socis notables com en Fornieles i en Brunet i el logo especialment disenyat a les samarretes per les noces d’Argent. Aquí es tancava un seguit de esdeveniments esportius i culturals de l’efemèride, que s’havien portat a terme, encapçalat pel President de l’Entitat: en Francesc Mendoza i Gil.
Josep Fornieles, notable muntanyenc posseïdor de la Medalla al Mèrit Esportiu del CGB. participant de nombroses marxes de regularitat, ascensions, escalades i travessies al Pirineu Català com l’Aneto, Encantats, Serra del Monsant, Campanya Espeleològica de la Serra del Montsech, travessies i ascensions a la neu amb esquis i membre de la Junta Directiva del Barcelonès fins els darrers dies.
Amb la Secció de Muntanya va participar també en la Travessia de Barcelona al Canigó, en ocasió del Programa de activitats del 50è Aniversari del CGB.
En Tomàs Cabrero va ésser el monitor de Gimnàstica més emblemàtic del Barcelonès. Va rendir els seus serveis des dels anys 50s, fins molt avançat als 90s. Impartia les classes de Gimnàstica aviat els matins, singulars i divertides, com també per les tardes, sempre amb bon humor i meticulós amb la bona pràctica dels moviments de Sueca idonis a cada persona. Va iniciar una Secció de gimnàstica educativa, aplegant socis infantils i juvenils, entre la gent que assistia a les classes, assolint una gran popularitat.
El Centre Gimnàstic Barcelonès tenia necessitat de crear el seu Butlletí social, representava un camí de trencar els lligams estàtics per comunicar-se amb els socis i les altres entitats germanes de la ciutat, expressant el motiu del seu naixement i aquest projecte es va fer realitat molt aviat a l’any 1934. Es tenia la idea de recopilar totes les actuacions culturals i esportives que s’havien efectuat fins a la data i gaudint, al mateix temps, d’un mecanisme de comunicació entre els socis que donava a conèixer les il·lusions i projectes de futur de la Entitat.
Aquest són alguns del primers professors de les Seccions del Barcelonès dels anys 30s: Francesc Parramon, Emili Clot i Josep Salvador, aquest últim va ésser també Campió de Lluita greco romana de Catalunya, Espanya i Internacional. Els altres dos pertanyien a la Junta Directiva del Centre.
Des de la Fundació del CGB, es va disposar de professors molt qualificats en la implantació de la gimnàstica educativa i preparatòria de les nombroses seccions esportives del Centre, assolint una gran participació dels socis de l’Entitat, ja a les primeres dècades de la seva Fundació.
La disfressa de “Fantasia Musical” representava la fantasia d’un piano
També va estar molt elaborada i vam haver de fer servir molta imaginació per aconseguir-la
Els materials utilitzats: icolén, plomes, aironfix, roves de diferents colors, “lentejuelas”ect…..
Aquesta disfressa va quedar molt vistosa i mereixedora de premi, però no va estar.
L’any 2006 vam desfilar per la Carretera de Sants.
:
La disfressa de faraona per tota la variació de roves i barret també va estar molt elaborada.
Al canviar cada any de disfressa, havíem d’aprendre noves formes de fer les disfresses
Aquell any la concentració per participar a la rua de Sants també va ser a Montjuïc.
La disfressa permetia que ens poguéssim lluir en la coreografia, i amb el acompanyament musical en directe encara va ressaltar més la coreografia
La musica en directe per a la Banda del Girasol, aquell any, va guanyar el premi “Al Millor Acompanyament Musical”.
La disfressa de L’ Arc de Sant Martí va estar guanyadora “Premi a una de les Millors Comparses”
La disfressa portava una túnica blava amb núvols que representaven el cel.
Per les espatlles sortia un ventall de colors representant l’arc de Sant Martí.
Tot el voltant del cap una caputxa feta amb cartolina i purpurines , representant el sol.
Els peus anaven enfundats amb rova de color del cel.
Aquell any la concentració per la sortida de la rua va ser al Parc de la Ciutadella, surtin per Isabel Segona i pujant per La Via Laietana.
Al premi el vam recollir a un annexe del Palau Sant Jordi i va fer l’entrega l’alcalde de Barcelona Joan Clos.
Vàrem tenir molta alegria quan l’ajuntament en va comunicar que ens convidaven a participar a la Cercavila de la Mercè, amb la comparsa convidada anglesa South Connection
Vam desfilar plegats amb les les disfresses més destacades: L’Arc de Sant Martí, Baluard de les Fonts Màgiques, Ones de la Mediterrània, rumberes etc…..
Després de la Cercavila de la Mercè, els vam convidar a un sopar en el que vàrem fer llaços d’amistat
Va estar una experiència inoblidable.
La disfressa “Ones de la Mediterrània” representava: les ones, el peix del Port Olímpic i l’escultura de les onades que hi ha a la Plaça de les Drassanes de Barcelona.
El material que vam utilitzar: robes de gasa i lluentes, fibra de vidre, material d’icolen, fustes, coles…
Aquesta disfressa s’havia creat a l’any 1996 i va guanyar el premi a “Una de les Millors Comparses”
Per manca de pressupost i donat l’èxit que va tenir, enguany vam decidir aprofitar-la i a més a més vam fer el del peix i l’escultura de les onades.
Varem donar-li un títol diferent a l’anterior, fent referència a la mar Mediterrània de Barcelona.
En aquesta disfressa vam escollir roves molt lluentes i va estar molt laboriosa per el taller de costura.
La disfressa permetia molta mobilitat i vam fer una molt bona coreografia.
Aquell any la concentració va estar a la Muntanya de Montjuïc.
