Vés al contingut

Foto testimoni època

El CGB a la Enciclopèdia de l’Esport Català – 2013

    El Centre Gimnàstic Barcelonès ha estat incorporat a la Enciclopèdia de l’Esport Català a partir del 18 de juny de 2013. Durant uns quants mesos, abans de la seva publicació, un equip de persones del nou CGRB van està treballant intensament per fer un resum històric i social de les dades i noms més importants del llarg dels anys d’existència del Centre. S’ha d’entendre que el reduït espai disponible no ha permès incloure tot el que seria desitjable i, ben segur, que han quedat fora de la Enciclopèdia persones i atletes que mereixerien de totes totes haver estat incloses.

    Demostració del gran interés que despertava al CGB la participació a la cursa de la Jean Bouin de Barcelona.

    Cursa Jean Bouin – Portal del CGB – 1950

      Foto de família dels participants del CGB a la Jean Bouin de l’any 1950 davant el portal d’entrada del Centre Gimnàstic Barcelonès C/ Joaquim Costa 22 – Barcelona Com es pot apreciar existia una gran afecció entre els socis del Club per aquesta cursa emblemàtica de la ciutat de Barcelona.
      Hem de remarcar que el President de l’Entitat als anys 1945-1956 en Francesc Piñol havia intervingut en més d’una ocasió a la Cursa i, la seva filla Mª Rosa Piñol va ésser de les primeres dones en participar i propulsar a les atletes femenines a la Jean Bouin. Per molt dels Socis de l’Entitat, participar en aquesta Cursa era un clàssic.

      Equip d'atletisme femení del Centre Gimnàstic Barcelonès. Dèacad dels 1970s

      Secció d’Atletisme femení del CGB – 1970’s

        A l’Any 1960 es van anar obrint, pel Centre Gimnàstic Barcelonès, les pistes d’atletisme a les fèmines i, poc a poc, encara que en precaució, s’utilitzaven regularment. Aquelles dones intrèpides de la època es deien: Ana Mª Sibert, Mª Carmen Ruiz, Luisa Consegal, Eva Cosné i al final de l’any 1971 aterraven al C/ Joaquim Costa els “Consegal” Micky i Isa, procedents del Natació Barcelona. Casualment es van ensopegar amb en Guillem Ros, Josep Calvet de la secció d’atletisme i la resta de l’equip i es van trobar molt a gust amb el tracte del nou Club Barcelonès.

        Professors de Seccions del CGB – 1930’s

          Aquest són alguns del primers professors de les Seccions del Barcelonès dels anys 30s: Francesc Parramon, Emili Clot i Josep Salvador, aquest últim va ésser també Campió de Lluita greco romana de Catalunya, Espanya i Internacional. Els altres dos pertanyien a la Junta Directiva del Centre.
          Des de la Fundació del CGB, es va disposar de professors molt qualificats en la implantació de la gimnàstica educativa i preparatòria de les nombroses seccions esportives del Centre, assolint una gran participació dels socis de l’Entitat, ja a les primeres dècades de la seva Fundació.

          Proves atlètiques a l'Estadi de Montjuïc. A la foto F. Parramon, G. Cuesta, V. Herrando i altres directius.

          Proves atlètiques Estadi de Montjuïc – 1934

            Document inèdit amb aquesta foto de Família, a l’antic Estadi de Montjuïc de l’equip d’Atletisme del Barcelonès als anys 30s. Podem veure uns molt joves: Francesc Parramon, Gracià Cuesta, Víctor Herrando, demostració que, només començar les activitats del CGB, ja s’havia creat amb il·lusió un equip d’Atletisme. Aquests atletes pioners van resultar un mirall per la continuïtat dels esportistes notables que es van formar al Barcelonès, al llarg dels anys.

            Gracià Cuesta ha estat Gracià Cuesta un lluitador destacat de Greco romana, entrenador i seleccionador nacional.

            Gracià Cuesta – Campió d’Espanya – 1935

              Gracià Cuesta ha estat tota una institució al Centre Gimnàstic Barcelonès. Campió d’Espanya de lluita greco romana dels pesos gall i mosca al 1935-36, 1944-45 i 1948.
              Entrenador vitalici durant tota la existència del CGB i Seleccionador nacional participant al Campionat d’Europa d’Helsinki de l’any 1968 amb lluitadors de greco romana.del nostre Centre, com: Olmo, Mentruit, Miret, Ariel i altres seleccionats de Espanya i es pot dir amb rotunditat que va dedicar la major part de la seva vida abocada al CGB.