Dones a l’exili

Foto de dues familias exiliades a França , 1939 — Dones amb els fills en un camp de refugiats frances, 1939

Les dones varen ser les víctimes silencioses i silenciades durant la guerra i la pos guerra .

En la foto es pot veure la Maria Barberà i la Neus Codony amb els seus fills davant una tapia de un Quartell de cavalleria a Clermont Ferran ( Clermont D’Alvèrnia) França a l’any 1940. Per raons polítiques i per por de les represàlies del exercit de Franco que amb un cop militar va guanyar la guerra , molta gent es varen exiliar a França. Les famílies anaven juntes fins arribar a Le-Portus a on els homes eren separats i enviats a camps de concentració a les platges en condicions inhumanes, i les dones , vells i criatures eren enviades als pobles de l’interior a edificis de cuartels militars, asils , escoles o en alguns casos a casas que la gent dels pobles oferien per donar-los acolliment. Tot el proces de arribar a la frontera francesa va es-ser una epopeia, hi havia gent que ja venia fugin des-de el sur d’Espanya, d’altres de localitats mes properes o varen fer a peu per les muntanyes, va ser el cas de la Neus que per tota propietat duia un cistell , un saquet amb cigrons crus i unes estisores de podar, la roba que duien posada i poc mes. La Maria amb els seus fills va pogué fugir en camions conduits per un soldat canadenc, Duia un sac amb una mica de roba i poc mes. Els avions del exercit de Franco tot i sabent que eren civils que fugien, bombardejava els camions . En arribar a la frontera de Le -Portus primer en camions, i després en trens abarrotats varen arribar als llocs de destí, a on a pesar d’algunes mancances varen tenir , roba , menjar, màrfegues i mantes per dormir, infermeria i escolaritat per les criatures, organitzades per alguns exiliats que eren mestres o tenien estudis, una assignatura important va ser el francès per facilitar la integració i l’enteniment amb el país de acollida. La tornada a Espanya va ser un engany doncs els van prometre que anaven a retrobar-se amb els homes per refer les famílies i en vagons vigilats per soldats els varen portar ruta país basc fins a Endaya, un soldat jove va avisar a les mares que vigilessin molt a les noies joves per-que corrien perill de ser agredides. Amb por sobre por ,van canviar de trens mes vigilats, sense menjar i mes tancats que els borregos ,van seguir viatge fins arribar a Barcelona. Si podien justificar que eren de la ciutat, podien anar-se’n, si no es queda-ban retinguts fins que algú els reclamava. Recorda la Maria que en arribar a la estació s-els apropar un home dient que ell era un dels que els havien bombardejat durant la seva fugida .

Fonts o origens de document: Arxiu familiar de Maria Mira