Vés al contingut

Maria Casas

Amb un esperit humorístic, però també crític i, fins i tot, dur, vesteix i dibuixa el Raval de la seva infància. El Raval dels estigmes, de les prostitutes, de les desigualtats, dels proxenetes. Un Raval dur, canalla. Però, vist des de la seva òptica, podrem entendre millor com funcionava el dia a dia, l’anar i venir de tots els seus personatges com explica la mateixa Maria Casas:

¨no és necessari posseir mig món. Per observar un fet insòlit, només cal dedicar un xic de temps a veure el que passa en una petita plaça, situada al bell mig del Raval¨.

Mercè Homs, pròleg a El Raval,el meu Raval de Maria Casas, abril del 2015.

Fonts o origens de document:

Formats: , , , ,

Creadors/es: ,

Aportació de...:

Dates: , ,

Tipus de recurs: , , , ,

Context espaial:

Descriptius: , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *