L’Ampar va començar a treballar als 12 o 13 anys, d’aprenenta al taller d’un sastre. Poc temps després es quedar treballant a casa amb la seva mare les dues feien els colls i punys de les camises. Ella i la seva mare vivien de les peces que feien a casa.
En Pere Olleta es un bon vei, trempat i molt simpàtic. Coneix el barri com si fos el palmell de la seva mà i ens explica les seves vivències en aquest carrer.
L’Antònia va viure sempre al POBLE SEC al carrer Roser. Els pares tenien una botiga de gèneres de punt al mateix carrer, en casar-se es quedar a viure amb el seu marit i els seus pares a la botiga. Als vespres i diumenges ella es treia un sobresou forrant botons per una empresa tèxtil.
Lola llego de Castellon en el 1955, paso de realizar los trabajos tipicos de la vida de campo a trabajar de cocinera en un bar, donde conoció a muchas mujeres “Pieceras”…
reclinatori, misal, corona comunio, llibre comunio
