Historial distintius atorgats al CGB – 1993/2004

Capçalera clàssica del Centre Gimnàstic Barcelonès amb la incorporació dels distintius esportius atorgats a la Entitat, al llarg del seu historial, des de l’any 1933 al 2004. Hem de destacar: Medalla al Mèrit esportiu de la Ciutat de Barcelona any 1959. Medalla al Mèrit Atlètic de la categoria OR de la Federació Barcelonesa d’Atletisme any 1964. Medalla al Mèrit esportiu atorgada per la Diputació Provincial de Barcelona any 1972. Membre del Consell Superior dels Esports any 1979. Placa de Plata de la Reial ordre al Mèrit Esportiu atorgada per el rei Joan Carles I any 1983 a l’ocasió del 50è Aniversari de l’Entitat.

Cal destacar també les innombrables copes, trofeus medalles i altres distincions esportives que emplenaven les nombroses vitrines de la biblioteca a conseqüència dels trofeus aconseguits a través de les seccions esportives del Centre.

El Centre Gimnàstic Barcelonès fou una entitat esportiva creada el 18 de maig de 1933 que va estar en funcionament ininterromput des de la seva inauguració fins el tancament de les instal·lacions el 31 d’octubre del 2004.

En Francesc Parramon i Cortina i un grup de joves afeccionats a l’esport van donar les primeres veus als inicis de l’any 1933. Varen establir contactes i reunions amb els socis fundadors previs i durant els tres primers mesos, van començar a pagar les seves quotes amb la finalitat de recaptar fons per a cobrir les despeses de les primeres tasques.

Aquest grup iniciador provenia de la classe treballadora: administratius, sastres, electricistes, torners, paletes, dependents de comerç… van muntar personalment els aparells i van intervenir també a les tasques més diverses amb tenacitat i constància per tal de poder obrir les portes de l’Entitat a la joventut que desitgés fer veritable esport. Per fi, el 9 d’agost de 1933 es van inaugurar les dependències per a tots els socis en general.

En els documents del Centre hi consta també el suport i la col·laboració desinteressada que, en els primers passos de la seva vida esportiva, es va rebre de la veterana Entitat: Agrupació Ciclista Montjuïc,

Als tres anys de la seva existència, i quan el Centre es trobava en ple període ascendent, amb una capacitat de 230 socis, va esclatar la guerra civil espanyola provocant una interrupció obligada en la vida de l’Entitat. Finalitzada la guerra, la pregunta inevitable que es feien els que poc a poc retornaven, era saber que hauria succeït durant aquest període de temps amb el futur del Centre. Gràcies a un grup de socis i a l’abnegada tasca del primer conserge de l’Entitat, es va poder comprovar que el CGB continuava existint. Molt ràpidament s’incorporaren nous membres a la Societat, resultant una gran motivació per a la resta de membres que havien continuat fidels a l’Entitat, malgrat la dissortada etapa de la guerra.

Transcorreguts els primers temps de desconcert, van augmentar considerablement els socis que havien retornat. Es va anomenar una nova Junta Directiva provisional per tal de reprendre les activitats i legalitzar la situació del Centre, d’acord a les noves lleis d’associacions, dictades per l’Autoritat de l’època. Complerts aquests tràmits es va constituir la nova Junta Directiva de l’Entitat i, en pocs mesos, tornaren a funcionar les diverses seccions esportives.

Aviat es va normalitzar la vida social del Centre que organitzava festivals esportius i participava en nombroses competicions. De tal manera que va ser considerada com una de les Entitats Cultural i Esportiva que portava una existència molt activa per la època. La llavor d’aquell grup d’entusiastes socis pioners havia germinat fecunda en els seus continuadors.

En el 50è ANIVERSARI DEL CGB, es va elaborar un programa lúdic i esportiu de molta rellevància en el que, a més de la participació de socis i esportistes federats en aquest Acte, festejat als recuperats Jardins del carrer Ferlandina – Peu de la Creu (Can Mateu), el Club va rebre la Placa de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu atorgada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I, a proposta del Secretari General d’Esports en aquell moment: Sr Romà Cuyàs.

El Centre Gimnàstic Barcelonès, en el decurs dels seus 71 anys d’història, ha disposat d’un balanç molt positiu d’atletes, lluitadors, gimnastes, muntanyencs i socis en general que van col·locar sempre l’Entitat en un lloc distingit, que ja s’havia iniciat des dels primers dies, dintre de l’esport nacional de Catalunya i de l’Estat Espanyol. Les seves seccions esportives foren conegudes arreu, especialment en la lluita grecorromana, on a part de títols individuals, fou campió d’Espanya per clubs dos anys. L’atletisme fou l’altre esport important amb campions d’Espanya. L’equip femení va guanyar el Campionat d’Espanya de clubs tres anys consecutius 1975-76-77 essent l’únic equip femení català que ho ha assolit. També han hagut alguns socis que han estat guardonats per la Generalitat de Catalunya amb la distinció de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.

Fonts o origens de document: Arxiu del CGB