Al 1948, la Federació Catalana va fitxar al Campió Suís de Gimnàstica artística Fritz Lehman, el qual va venir per a una estada de sis mesos i es va quedar a viure a Catalunya durant sis anys, coincidint amb el també Campió europeu Joaquim Blume. Durant tot aquest temps Lehmann va estar també vinculat al CGB, seleccionant a molt dels nostres components de la Secció de gimnàstica com van ésser: J. Garcia, J. Elies, Valverde, Pizarro, Esquerra, Montserrat, efectuant sovint entrenaments a les instal·lacions del Centre.
Des del 1945 al 1949 havia competit en Gimnàstica artística en els nombrosos Campionats europeus: França, Itàlia, Suíssa, Finlàndia, Austria, Luxemburg, contribuint així a la victòria de l’equip suís en la majoria dels casos. La seva primera competició data del 1937 i la última, amb 54 anys d’edat, a l’any 1970. També tenia una notable trajectòria cultural amb dibuix, pintura i la música a través del violí.
Al Barcelonès va deixar una empremta esportiva i humana innegable, entre tots els socis que el van tractar i conèixer, col·laborant sempre en moltes de les manifestacions esportives i socials organitzades pel CGB.
Formats: Imatge
Creadors/es: JOHANESPI
Aportació de...: Arxiu del CGB
Context espaial: Instal·lacions del Barcelonès
Possessió/Gestió dels drets: CGRB
Nivells educatius: històric
Descriptius: Exhibició gimnàstica
Jo vaig tindre de professor a Fritz Lehman, al 1951-1954, quan ens entrenava al Col.legi de Ntra.Sra. de la Bonanova (Avui La Salle Bonanova)…era la ostia !!!!!
Quins records més simpàtics guardo d’ell, com barrejava la gimnastica, amb el violí i les dones !!!!!…era un tio collonut…gràcies a ell i al profe Esquerra, vaig continuar fent i entrenant, després del cole, al gimnàs Lumen amb el meu admirat professor Don Claudio Moyano. Ja no hi han tios com aquells!!!!
Moyano abans de qu’en Blume arrassès, va fer un equip campiò d’Espanya…i després del Lumen va muntar un altre gimnàs, el “Stadium” al Paral.lel de Barcelona, que jo també vaig inaugurar i van sortir “chavals” molt ferms. Dos d’aquells es van matar en l’accident d’aviò d’en Blume.
Si algú pot comentar algo sobre aquests temes els hi agrairia molt.
Hola Jordi,
Soc en Joan Espinosa i responsable d’aquest WEB del CGB Barcelonès. M’ha sorprès i agradat molt el teu comentari en aquesta pàgina sobre en Fritz Lehmann. Quan jo vaig entrà com a soci al CGB, a l’any 1957, acabava de marxar del Centre L’Evarist Esquerra que va ser un gran gimnasta i entrenador. Jo casualment m’havia afeccionat a la Gimnàstica ornamental gràcies en Claudio Moyano. A l’any 1956 jo treballava en una imprenta que estava al davant just del Gimnasio Stadium. No sé si recordaràs que hi havia una finestra que donava a la Av. del Paral.lel i la sala on feien els exercicis sobre unes paral.leles petites a terra, crec que estava amb una mica de subsol. Jo em passava molts minuts en aquella finestra contemplant aquells moviments acrobàtics espectaculars, tan dels deixebles com els del propi Moyano i em vaig dir que jo voldria arribar en aquell nivell.
Crec que no hi vaig assolir-ho però si que em vaig convertir en un puntal de la gimnàstica ornamental del CGB des de l’any 1957 fins als nostres dies.
Si vols veure alguna de les meves actuacions visita la pàgina de la Gimnàstica Ornamental. Tinc gent que també va compartir hores d’esport amb Fritz Lehmann.
Els hi enviaré el teu comentari i el E-mail per si us voleu posar en contacte.
Molt agraït per la teva participació a la pàgina ¡¡¡
Joan Espinosa
Cuando digo …gracias a el y al profe izquierda…me refiero a Evarist Esquerra,que eran los dos entrenadores en el Colegio.
Si me dejas un correo electronico, amigo Joan Espionosa, te mandare unas fotos del Gimnasio Lumen y el Stadium con recortes de prensa de la inauiguracion del mismo.
Jo vaig poder gaudir de les classes magistrals del Claudio Moyano ja en la que va ser la seva darrera etapa. Ens explicava les seves vivències, parlava d’en Blume… Increïble veure’l aguantar la vertical molt mes que cap altre dels seus alumnes… amb 70anys fets! Els seus trucs de màgia de prop acompanyaben també les classes i pauses, la seva ràdio, la magnesia corrent pel Terre… quins records! En el meu cas vaig tenir la gran sort que el gimnàs Stadium es va traslladar al carrer Tamarit, just al costat de Paral•lel, a sota de casa, com era jo molt jove podia entrenar sense límits d’horari formant una gran família en la que la propis alumnes tenien cura dels mes joves ( innocentades a banda, es clar hahaha). Grande! Claudio Moyano, encara que per nosaltres sempre va ser, es i serà: El JEFE.
Admiración por el “jefe” tuve la gran suerte de entrenar con él en el Stadium durante cinco años, desde el 67 al 72, época dorada, era como una familia, donde habían más apodos que nombres, que nostalgia, me llamo Alberto Díaz Iniesta, y recuerdo a mis mayores con cariño, Salvador Garcia “Boquitas”, Jaime Gallostra “Andorrano”, Juan Ruiz… Revelde, Lulú, Poeta, Cigaleta, etc, etc…