La samarreta del Teb
.
Su odjectivo es brindar un apoyo social en talleres promocionados por dicha entidad a jovenes y adultos que tiene un tiempo de ocio , el cual parte en varias estructuras de enseñanza.
.
Su odjectivo es brindar un apoyo social en talleres promocionados por dicha entidad a jovenes y adultos que tiene un tiempo de ocio , el cual parte en varias estructuras de enseñanza.
La asociación de teb, en barrio raval de la cuidad de Barcelona brida la oportunidad de formar al publico general.
El señor Monforte, el hombre de los mil oficios, desde tintorero, pastelero cerrajero, repartidor de multas y lo que nos podamos imaginar empezó a trabajar en el año 49 y su primer salario fue un duro (5 psetas).
Información de unos tiempos pasados en temas laborables: El mundo de las teixidoras
Cartilla de la seguridad social antigua y,evolución de los servicios medicos, 1959-2012
Matilde Perez .Como tantas personas procedentes del campo recaló en Barcelona y en primera persona nos explica su nada facil vida para sacar adelante con solo su esfuerzo sus ocho hijos.
Evarist Esquerra va ser un esportista i monitor de gimnàstica artística que durant la dècada dels anys 50s, va deixar una gran empremta al Centre Gimnàstic Barcelonès . Va ser també anomenat Forjador de l’Esport a Catalunya en el llibre Oficial de la Generalitat. Va ingressar al Centre pel caliu de la nostra entitat, procedint del Gimnàs Garcia Alsina, aportant molts coneixements tècnics i esportius sobre la Gimnàstica en les seves diverses especialitats i amb la col·laboració de l’entrenador Oficial de la Federació Catalana de Gimnàstica, el Campió Fritz Lehmann.
A l’Any 1960 es van anar obrint, pel Centre Gimnàstic Barcelonès, les pistes d’atletisme a les fèmines i, poc a poc, encara que en precaució, s’utilitzaven regularment. Aquelles dones intrèpides de la època es deien: Ana Mª Sibert, Mª Carmen Ruiz, Luisa Consegal, Eva Cosné i al final de l’any 1971 aterraven al C/ Joaquim Costa els “Consegal” Micky i Isa, procedents del Natació Barcelona. Casualment es van ensopegar amb en Guillem Ros, Josep Calvet de la secció d’atletisme i la resta de l’equip i es van trobar molt a gust amb el tracte del nou Club Barcelonès.
Les dones varen ser les víctimes silencioses i silenciades durant la guerra i la pos guerra .
En la foto es pot veure la Maria Barberà i la Neus Codony amb els seus fills davant una tapia de un Quartell de cavalleria a Clermont Ferran (Clermont D’Alvèrnia) França a l’any 1940.