Entrevista al ex President de l’Entitat Josep Carrió Monserrat, fent un repàs breu sobre l’historial esportiu del Centre, des de l’any 1933 als nostres dies. President del CGB durant el període del 1978 al 1980. Ha estat una figura constant del Centre Gimnàstic Barcelonès, al llarg de les dècades dels 60’s, 70’s i 80’s, arribant a la Presidència del Club en època conflictiva de la Entitat.
A l’any 1970 arribà un entrenador de “promoció” anomenat Armand Alvárez (després entrenador a l’ISS-Hospitalet) i plegats amb el Tino Miranda, l’equip “cegebista” va iniciar una notable carrera atlètica a Catalunya cap a la cúspide. L’any 1971 va marxar Josep Oltra i això va deixar en “stand by” la pujada de la secció i mentre en Tino Miranda s’ocupava de les fèmines i també era l’entrenador oficial dels homes, l’Armand Alvarez promocionava amb molt encert la Secció d’Atletisme. Sota la seva direcció, la Secció d’atletisme va pujar molts punts en relativament poc temps.
La Gimnàstica Educativa femenina va tenir una gran profusió en el nostre Centre i, de la mà dels grans Professors d’aquesta especialitat com: Tomàs Cabrero, Ramon Conejero, Agustí Nacente, Marta Romà i altres, va gaudir, durant moltes dècades,d’una popularitat important al CGB, fins al punt que, amb la participació de les dones s’omplia el que era la Sala gran del Barcelonès en les classes tan matinals com vespertines. Això va donar molt d’ambient al Centre i a la vegada, es va enriquir d’un nodrit grup de dones que, puntualment, amb el seu esforç i dedicació van aportar també molta vida al Barri del Raval.
La gimnàstica artística de la dècada dels anys 80’s va tenir una gran promoció en el Centre. En Francesc Mendoza, President de l’Entitat en aquells moments, estava molt sensibilitzat amb aquesta especialitat esportiva ja que havia estat una de les seves primeres opcions gimnàstiques quan es va fer soci del CGB.
Es va donar un gran impuls a la secció de gimnàstica artística amb el suport també d’uns monitors molt competents com en: Paco Mesonero, Delfí Mestres, Joan Timoneda, Ignasi Rodríguez, assolint una època de gran participació esportiva.
En Vicens Calderón ha estat un soci polifacètic per el Barcelonès. Destacat principalment per les seves col·laboracions amb la Junta Directiva i participació amb les seccions esportives del Centre. Durant els anys 1950’s va ser un dels promotors de la Secció de Teatre del CGB. Actuava sempre en les nombroses obres interpretant tota mena de personatges. Intervenia en quasi tots els esdeveniments culturals i esportius del Centre.
Era un magnífic relacions públiques i molt hàbil fent de mediador i pacificador en la solució dels conflictes socials i va destacar també, durant tota la seva llarga durada com a Soci, per el seu amor a la Entitat.
Alguns components destacats dels gimnastes i monitors d’Ornamental del CGB, des dels inicis fins als nostres dies. És una Secció que ha perdurat en el temps, tot i desprès del sobtat tancament del Club a l’any 2004.
En les fotos, recollides dels arxius del CGB, hi figuren unes de les persones més destacades, per la seva dedicació exclusiva a la Gimnàstica ornamental.
Per ordre de situació es troben com a Monitors: Evarist Esquerra i Antoni Carreras 1950 a 1957, Josep Sánchez 1957 a 1963, Joan Espinosa 1964 a 2015. Als anys 40’s Emili Clot, soci Fundador i Professor de Cultura Física havia iniciat la Secció amb la continuïtat també d’altres companys.
La Gimnàstica educativa al Centre Gimnàstic Barcelonès, va ésser la disciplina esportiva primordial per la qual fou creada l’Entitat que uns quants entusiastes fundadors es van imposar encaminada per que les persones de totes edats i sexe, poguessin gaudir, amb quotes socials mínimes, i amb la deguda orientació física i esportiva per monitors molt capacitats.
A la foto veiem un Festival poliesportiu del CGB a la Plaça de Folch i Torres dels anys 1960’s en ple Barri del Raval, en la presentació oficial al públic. Van intervenir les Seccions de: Educativa. Artística i ornamental masculina, halterofília i lluita greco romana.
Aquest equip de Gimnàstica artística femenina, de la mà de n’Albert Penella, va assolir un nivell important, en aquesta especialitat esportiva, competint a nivell de Catalunya amb uns resultats força meritoris. Van ésser molt perseverants durant més d’una dècada, aconseguint també la continuïtat d’altres atletes durant els anys 90’s.
En aquesta última dècada l’equip femení i també el masculí, de la mà d’en Delfí Mestres, van treballar amb il·lusió per arribar a un nivell de preparació competitiu assolint, en els Campionats d’Espanya i de Catalunya, la primera posició individual entre algun dels seus components.
Amador Moneo va ser el Monitor i Professor de la Secció de Ioga de més durada a l’Entitat, principalment durant la dècada dels anys 70’s i 80’s. Es prenia aquesta disciplina Oriental amb molta seriositat i, en la època que havia de compartir la Sala amb altres activitats del Centre, ho portava molt malament degut que no admetia un comportament sorollós, mentre s’impartien les classes de la Ioga. La Sala era molt concorreguda per un nombrós grup femení i d’aquella gent que necessitava corregir alguna anomalia física temporal o genètica.
Agustí Nacente del Aguila va ésser, conjuntament amb en Tomàs Cabrero i Ramon Conejero, un monitor de Gimnàstica molt polivalent al Centre Gimnàstic Barcelonès, des de la dècada dels anys 1950’s fins als 1990’s i un col·laborador incansable en moltes de les seccions del Club, com: Muntanyisme, Curses atlètiques, Halterofília i festivals poliesportius.
Va ocupar una gran part de la seva joventut a les manifestacions esportives i culturals del Barcelonès, i va ser molt apreciat entre les sòcies practicants del CGB per la seva llarga trajectòria dedicada a la gimnàstica femenina.
Josep Carrió ha estat una figura destacada del Centre Gimnàstic Barcelonès al llarg de les dècades dels 60’s, 70’s i 80’s, arribant a la Presidència del Club en època conflictiva de la Entitat. És un dels socis que avui disposa, en el seu haver, d’una memòria social del Club. S’ha Implicat de nou al Centre, després de la desaparició del CGB a l’any 2004, com co-Fundador del nou CGRB a l’any 2010.
Instantània del moment de l’homenatge a la molt estimada Sra. Pilar abans de la seva jubilació. Podem veure també en Nicasi, Cuesta, Pañella. Ella i la senyora Maria van ésser les dos empleades de la porta d’accés al Centre de segona generació.
Aquí tenim una mostra de la germanor que existia al Centre, entre socis i empleats, a conseqüència també dels molt d’anys de permanència en els seus llocs de treball. A l’any 2008, durant la celebració del 75è Aniversari del CGB a l’Hotel del Barceló Sants, va assistir-hi molt emocionada amb la seva família.
