Vés al contingut

Juan Gomez

    Juan es el tipico ejemplo del trabajador de la Postguerra

    Salvador Monfort

      El señor Monforte, el hombre de los mil oficios, desde tintorero, pastelero cerrajero, repartidor de multas y lo que nos podamos imaginar empezó a trabajar en el año 49 y su primer salario fue un duro (5 psetas).

      Matilde Pérez

        Matilde Perez .Como tantas personas procedentes del campo recaló en Barcelona y en primera persona nos explica su nada facil vida para sacar adelante con solo su esfuerzo sus ocho hijos.

        Monitor de gimnàstica artísitica dècada dels anys 50s

        Evarist Esquerra – Gimnàstica – 1950’s

          Evarist Esquerra va ser un esportista i monitor de gimnàstica artística que durant la dècada dels anys 50s, va deixar una gran empremta al Centre Gimnàstic Barcelonès . Va ser també anomenat Forjador de l’Esport a Catalunya en el llibre Oficial de la Generalitat. Va ingressar al Centre pel caliu de la nostra entitat, procedint del Gimnàs Garcia Alsina, aportant molts coneixements tècnics i esportius sobre la Gimnàstica en les seves diverses especialitats i amb la col·laboració de l’entrenador Oficial de la Federació Catalana de Gimnàstica, el Campió Fritz Lehmann.

          Equip d'atletisme femení del Centre Gimnàstic Barcelonès. Dèacad dels 1970s

          Secció d’Atletisme femení del CGB – 1970’s

            A l’Any 1960 es van anar obrint, pel Centre Gimnàstic Barcelonès, les pistes d’atletisme a les fèmines i, poc a poc, encara que en precaució, s’utilitzaven regularment. Aquelles dones intrèpides de la època es deien: Ana Mª Sibert, Mª Carmen Ruiz, Luisa Consegal, Eva Cosné i al final de l’any 1971 aterraven al C/ Joaquim Costa els “Consegal” Micky i Isa, procedents del Natació Barcelona. Casualment es van ensopegar amb en Guillem Ros, Josep Calvet de la secció d’atletisme i la resta de l’equip i es van trobar molt a gust amb el tracte del nou Club Barcelonès.

            Dones a l’exili

              Les dones varen ser les víctimes silencioses i silenciades durant la guerra i la pos guerra .
              En la foto es pot veure la Maria Barberà i la Neus Codony amb els seus fills davant una tapia de un Quartell de cavalleria a Clermont Ferran (Clermont D’Alvèrnia) França a l’any 1940.

              Al Lloro Raval que… 2010

                L’any 2010, la Comparsa Disbauxa amb l’eslògan El lloro Raval que…., vam guanyar el 3r premi a la rua de Barcelona.
                Va caure una tromba d’aigua tan gran que es van quedar totes les plomes mullades, els instruments de la banda, alguns es van fer malbé, però vam arribar fins el final.
                Aquesta ha estat una de les disfresses més treballades.Totes les plomes anaven cosides i confeccionades en el nostre taller de costura.
                La carrossa portava un lloro molt gran, que també el vam fer en el taller de manualitats.
                Amb l’ajuda de familiars i col·laboradors de la banda Girasol i l’aportació del cotxe, per part d’un molt bon company i familiar, vam poder confeccionar la carrossa, petita però espectacular.
                Aconseguir guanyar el 3r premi va ser una alegria molt gran en tota una rua de Barcelona.