Vés al contingut

Arxiu

Entrevista ex President – Francesc Mendoza – 2012

    Francesc Mendoza i Gil ha estat un soci singular del Barcelonès que desprès de passar per diferents seccions esportives va demostrar interès per la Gimnàstica artística, arribant a ésser President d’aquesta secció.
    Més tard assoliria la Presidència total del CGB, durant una època molt lluïda dels anys 80′ i també va assolir la Presidència de la Federació Catalana de Lluita. Ha estat anomenat al Llibre de la Generalitat com a Forjador de la Història esportiva de Catalunya.

    Demostració del gran interés que despertava al CGB la participació a la cursa de la Jean Bouin de Barcelona.

    Cursa Jean Bouin – Portal del CGB – 1950

      Foto de família dels participants del CGB a la Jean Bouin de l’any 1950 davant el portal d’entrada del Centre Gimnàstic Barcelonès C/ Joaquim Costa 22 – Barcelona Com es pot apreciar existia una gran afecció entre els socis del Club per aquesta cursa emblemàtica de la ciutat de Barcelona.
      Hem de remarcar que el President de l’Entitat als anys 1945-1956 en Francesc Piñol havia intervingut en més d’una ocasió a la Cursa i, la seva filla Mª Rosa Piñol va ésser de les primeres dones en participar i propulsar a les atletes femenines a la Jean Bouin. Per molt dels Socis de l’Entitat, participar en aquesta Cursa era un clàssic.

      Exercici La Central de caps - Coronant Evarist esquerra

      Exhibició de Gimnàstica Ornamental del CGB – 1958

        A l’any 1958, va ésser una època en que el Conjunt Ornamental del Barcelonès assolia un gran nivell de perfecció amb els seus exercicis ornamentals i resultava molt requerida la seva participació en els nombrosos esdeveniments esportius que és produïen a la ciutat de Barcelona.
        Aquesta instantània fotogràfica correspon a l’antic Camp de Les Corts del Futbol Club Barcelona en ocasió d’una exhibició del Conjunt del CGB a la mitja part d’un partit del Barça.

        Habitage

          En este video hablamos con cuatro personas de distintos puntos del país y creo que representan a la mayoría de las personas de sesenta o mas años que viven, vivimos, en nuetro barrio, por el que sentimos una mezcla de orgullo, amor y odio, todo al mismo tiempo pero que no nos separen de él.

          Ball

            Estas personas nos recuerdan que aunque los tiempos eran difíciles no renunciaron a un poco de diversión y así, durante unos momentos, olvidaban las guerras.