
Cartell Carnaval 2010
Cartell participatiu de la Rua de Barcelona

Cartell participatiu de la Rua de Barcelona

Entrevista al ex President de l’Entitat Josep Carrió Monserrat, fent un repàs breu sobre l’historial esportiu del Centre, des de l’any 1933 als nostres dies. President del CGB durant el període del 1978 al 1980. Ha estat una figura constant del Centre Gimnàstic Barcelonès, al llarg de les dècades dels 60’s, 70’s i 80’s, arribant a la Presidència del Club en època conflictiva de la Entitat.

Es una tradició demanar per nens i grans regals als Reis Mags a la Seu de la S.C.Girasol , fent una trobada familiar amb els components de la comparsa , banda, coral, familiars i veïns del barri.

En Pere Piñol com a President de la nova Associació CGRB va assumir posar-se al cap d’aquesta iniciativa per tal d’establir contactes amb els Responsables de la Conselleria d’Espors de la Generalitat i els Regidors de Districte de l’Ajuntament, a fi de trobar una fórmula per iniciar a la gent jove, amb ganes de fer activitat física, presentant un projecte cultural i esportiu adient pel Barri del Raval. Vàrem obtenir bones paraules per part dels gestors Municipals i Autonòmics però malgrat això no es va poder concretar en cap resultat realment positiu.

Víctor Herrando Aroza, soci fundador del CGB al 1933. President a l’any 1940, 1957, promotor de la celebració del 25è Aniversari del Centre i President honorífic de la nova Entitat: Club Gimnàstic el Raval Barcelonès al 2010 on va participà també en algunes de les activitats de caire social i cultural.
Com esportista ha estat un soci exemplar del CGB, ocupant càrrecs de responsabilitat i participant a les activitats esportives i culturals del Centre.

Aquesta és la última imatge de la visita que vam fer una part dels antics Directius i Fundadors del CGB a les instal·lacions del Barcelonès, abans de que fossin lliurades als actuals propietaris, per convertir-les en una popular Residència d’Estudiants al Barri del Raval de Barcelona. Va ésser una trobada molt romàntica i plena de records visitant les dependències del Centre dins d’un estat deplorable, després del seu tancament a l’any 2004. Tots els participants tenien a les nostres esquenes un munt d’anys en la pràctica d’activitats esportives dins les nombroses seccions del Club.
Alguns components destacats dels gimnastes i monitors d’Ornamental del CGB, des dels inicis fins als nostres dies. És una Secció que ha perdurat en el temps, tot i desprès del sobtat tancament del Club a l’any 2004.
En les fotos, recollides dels arxius del CGB, hi figuren unes de les persones més destacades, per la seva dedicació exclusiva a la Gimnàstica ornamental.
Per ordre de situació es troben com a Monitors: Evarist Esquerra i Antoni Carreras 1950 a 1957, Josep Sánchez 1957 a 1963, Joan Espinosa 1964 a 2015. Als anys 40’s Emili Clot, soci Fundador i Professor de Cultura Física havia iniciat la Secció amb la continuïtat també d’altres companys.

Vídeo de les últimes accions esportives a les sales del Centre Gimnàstic Barcelonès, poc abans que l’antic Centre del C/ Joaquim Costa hagi estat desmantellat per convertir-lo en una Residència d’estudiants. Podem veure encara algun dels components de la Secció de Gimnàstica Ornamental, en Miquel Navarro i Joan Espinosa, en una sessió d’entrenaments per participar en una Gala benèfica esportiva del Barri. Aquests dos components del grup Ornamental han estat les persones que han mantingut viva la Secció, més enllà del tancament del Centre a l’any 2004.

Ramon Conejero ha estat el monitor de Gimnàstica del CGB més apreciat junt amb el recordat Tomàs Cabrero. Tots dos vam formar un tàndem irrepetible en el Centre. En Ramon es va introduir especialment en la gimnàstica femenina deixant una estela d’empatia fins els últims dies de la desaparició del Centre al 2004.
Va participar també amb les altres seccions esportives de l’Entitat, especialment a la de muntanyisme i col.laborant sempre amb la majoria de les manifestacions culturals i esportives del Centre.

chichonera de vimet per protegir el cap dels nens petits
Lapida jueva, reaprofitada

El Centre Gimnàstic Barcelonès ha estat incorporat a la Enciclopèdia de l’Esport Català a partir del 18 de juny de 2013. Durant uns quants mesos, abans de la seva publicació, un equip de persones del nou CGRB van està treballant intensament per fer un resum històric i social de les dades i noms més importants del llarg dels anys d’existència del Centre. S’ha d’entendre que el reduït espai disponible no ha permès incloure tot el que seria desitjable i, ben segur, que han quedat fora de la Enciclopèdia persones i atletes que mereixerien de totes totes haver estat incloses.

Luis Garcia Llisó va arribar a la Presidència del Barcelonès accidentalment però va tenir una tasca molt interessant compromesa en la preparació dels atletes de les seccions del Centre que havien de participar en els II Jocs del Mediterrani de de la Ciutat de Beyrut a l’any 1955.
També va ser un home molt intel·lectual interessat amb la literatura i un bon amant de la muntanya. Va editar llibres com “Jo l’Almogàver” de narrativa històrica Catalana i un altre sobre consells pràctics dirigit als excursionistes.

Guillem Ros, un home d’una d’una gran trajectòria en la seva vida esportiva, tan d’atleta com de President de la Federació Catalana d’Atletisme. A l’any 1963 va entrar en escena, al Centre Gimnàstic Barcelonès, un jove i il·lusionat President practicant d’atletisme des del 1945, any de la seva incorporació al Club, produint-se una nova generació de grans atletes tan masculins com femenins. De la seva mà es va potenciar una nova generació de practicants, incorporant-se’n homes de la secció d’atletisme com: Oltra, Suñé, Garcés, Salvat, Carrió, Brunet, Box, Rodríguez i molt d’altres sense oblidar la secció femenina.
L’any 2010, la Comparsa Disbauxa amb l’eslògan El lloro Raval que…., vam guanyar el 3r premi a la rua de Barcelona.
Va caure una tromba d’aigua tan gran que es van quedar totes les plomes mullades, els instruments de la banda, alguns es van fer malbé, però vam arribar fins el final.
Aquesta ha estat una de les disfresses més treballades.Totes les plomes anaven cosides i confeccionades en el nostre taller de costura.
La carrossa portava un lloro molt gran, que també el vam fer en el taller de manualitats.
Amb l’ajuda de familiars i col·laboradors de la banda Girasol i l’aportació del cotxe, per part d’un molt bon company i familiar, vam poder confeccionar la carrossa, petita però espectacular.
Aconseguir guanyar el 3r premi va ser una alegria molt gran en tota una rua de Barcelona.

Entrevista realitzada a l’abril del 2012 al domicili d’en Víctor Herrando a Sabadell, al notificar-li que havia estat anomenat President Honorífic del nou Club Gimnàstic el Raval Barcelonès. Es una meravella comprovar que, als seus 96 anys, conserva un esperit i devoció pel seu Barcelonès i que en aquests moments està a punt de completar les seves memòries escrites de les que, molt aviat, publicarà un llibre en capítols referents a la seva vida i també la del CGB.