JOSEP SUARI PLANES, soci del CGB dels anys 50’s i membre destacat de la gimnàstica esportiva i ornamental. L’any 1959, el Monitor del Conjunt d’Ornamental i Esportiva, en Josep Sánchez (Sabú), el va proposar formar part de l’equip de la Secció de Gimnàstica Esportiva, convertint-se, molt aviat, en un membre molt actiu de la secció.
Víctor Herrando Aroza, soci fundador del CGB al 1933. President a l’any 1940, 1957, promotor de la celebració del 25è Aniversari del Centre i President honorífic de la nova Entitat: Club Gimnàstic el Raval Barcelonès al 2010 on va participà també en algunes de les activitats de caire social i cultural.
Com esportista ha estat un soci exemplar del CGB, ocupant càrrecs de responsabilitat i participant a les activitats esportives i culturals del Centre.
A l’any 1970 arribà un entrenador de “promoció” anomenat Armand Alvárez (després entrenador a l’ISS-Hospitalet) i plegats amb el Tino Miranda, l’equip “cegebista” va iniciar una notable carrera atlètica a Catalunya cap a la cúspide. L’any 1971 va marxar Josep Oltra i això va deixar en “stand by” la pujada de la secció i mentre en Tino Miranda s’ocupava de les fèmines i també era l’entrenador oficial dels homes, l’Armand Alvarez promocionava amb molt encert la Secció d’Atletisme. Sota la seva direcció, la Secció d’atletisme va pujar molts punts en relativament poc temps.
Pere Oliver Ribalta va ésser un Cegebista molt lliurat als objectius esportius del Barcelonès i Pintor molt anomanat des dels anys 1940’s als 1990’s. Malgrat les seves nombroses ocupacions i el seu amor a l’art de la pintura, va dedicar-li també gran part del seu temps d’oci al Centre Gimnàstic Barcelonès, dins la secció de gimnàstica i de l’excursionisme. El Centre, donada la seva heterogènia varietat de classes socials barceloneses, va disposar també d’una gran varietat de personatges notables dins del món de l’art i la cultura.
Senyora Quimeta, recepcionista del CGB des dels anys 50’s fins la dècada dels 80’s, en el dia del seu Homenatge per Jubilació. Amb la senyora Maria van formar un tàndem indiscutible durant tot aquest període de gran expansió cultural i esportiva del Centre Gimnàstic Barcelonès, essent molt estimades per tots els socis de la entitat a causa de la seva empatia i professionalitat. No hi ha cap membre del CGB que no tingui alguna anècdota agradable protagonitzada per aquestes estimades dones que ja formen part de l’entranyable história del nostre Club.
Jordi Elias va estar un dels millors Gimnastes de la Gimnàstica Esportiva del CGB a la dècada dels anys 50’s. Va ésser contemporani de molts dels grans Campions de la època com: Joaquim Blume, Costi, Juvé, Campeny, Garcia, Jover, etc. Va entrar com a soci del Centre a l’any 1948 i molt aviat es va interessar per la disciplina de la Gimnàstica Esportiva del CGB. En solament tres anys, ja va estar distingit amb la Medalla al millor Gimnasta del CGB, de l’any 1951.
Val a dir que va tenir la gran oportunitat de competir amb el singular Joaquim Blume i també amb un altre notable gimnasta del CGB com Josep García “Guindi”.
Joan Simarro va ingressar com a Director Tècnic esportiu del CGB a l’any 1935. Aviat es va convertir en un puntal indiscutible de la bona marxa esportiva del Centre. Ocupà tota mena de càrrecs tan esportius com directius i Federatius. Sota la seva direcció la Secció de Lluita Greco romana del Barcelonès va assolir un nivell de competició envejable i els seus lluitadors es van fer campions, en la seva categoria, de Catalunya, d’Espanya i Internacional.
Noms com Jose Mª Vidal, Enric Catalunya, Germans Sempere, Francesc Tur, Joan Salesa, Joan Landa, Josep Salvador, Gracià Cuesta i una llarga llista van posar molt alt el prestigi del CGB.
En Vicens Calderón ha estat un soci polifacètic per el Barcelonès. Destacat principalment per les seves col·laboracions amb la Junta Directiva i participació amb les seccions esportives del Centre. Durant els anys 1950’s va ser un dels promotors de la Secció de Teatre del CGB. Actuava sempre en les nombroses obres interpretant tota mena de personatges. Intervenia en quasi tots els esdeveniments culturals i esportius del Centre.
Era un magnífic relacions públiques i molt hàbil fent de mediador i pacificador en la solució dels conflictes socials i va destacar també, durant tota la seva llarga durada com a Soci, per el seu amor a la Entitat.
Víctor Domínguez, lluitador de Greco-romana i Lliure Olímpica, amb un palmarès rellevant del seu historial esportiu per el CGB, a partir de l’any 1996 com a Campió d’Espanya de la seva categoria, fins a l’any 2001, amb una llarga trajectòria de participacions esportives a Catalunya, Espanya, Europa i altres països, fins a l’any 2003. La seva dedicació al Barcelonès va traspassar fins i tot la data del tancament del CGB, actuant més enllà de l’any 2004. Ha continuat en el món de la Lluita com entrenador promocionant als joves practicants del Barri del Raval.
Carles Domínguez, lluitador de Greco-romana, aconseguint els millors resultats del seu historial esportiu per el CGB, a partir de l’any 1993, com a Campió d’Espanya de Cadets, seguint una llarga trajectòria d’èxits fins a l’any 2005. La seva fidelitat al Barcelonès va traspassar fins i tot la data del tancament del CGB, actuant amb competicions oficials més enllà de l’any 2004.
Amb el seu germà Víctor, han continuat en aquest món esportiu de la Lluita com entrenadors i també promocionant als joves practicants del Barri del Raval.
Agustí Nacente del Aguila va ésser, conjuntament amb en Tomàs Cabrero i Ramon Conejero, un monitor de Gimnàstica molt polivalent al Centre Gimnàstic Barcelonès, des de la dècada dels anys 1950’s fins als 1990’s i un col·laborador incansable en moltes de les seccions del Club, com: Muntanyisme, Curses atlètiques, Halterofília i festivals poliesportius.
Va ocupar una gran part de la seva joventut a les manifestacions esportives i culturals del Barcelonès, i va ser molt apreciat entre les sòcies practicants del CGB per la seva llarga trajectòria dedicada a la gimnàstica femenina.
Pere Suñé va néixer a l’agost de 1930 a Barcelona. Va començar a fer atletisme amb 15 anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del C/ Joaquim Costa, 22 de Barcelona, on va destacar especialment en la prova de 800 metres llisos. Ha dedicat tota la seva vida adreçada a l’atletisme (algunes dècades al CGB.)
Va fomentar l’atletisme Català, sobretot femení, de base (fins a 14 anys) i va crear també la seva pròpia Fundació Pere Suñé.
