Vista aèria de la pista esportiva instal·lada a l’antic solar de Can Mateu del Barri del Raval per la celebració del 50è Aniversari del CGB. Vam participar la majoria de les seccions esportives del Centre: Gimnàstica, Lluita, Tennis de taula, Ornamental, etc. Al delegat d’esports en Romà Cuyàs aprofitant l’esdeveniment, ens va lliurat la Placa d’Argent al Mèrit Esportiu
A la dècada dels anys 50s el Centre Gimnàstic Barcelonès va lluitar molt per aconseguir una caseta de Banys a la platja de Badalona que es va fer molt popular assistint una gran majoria dels socis de l’Entitat. S’organitzaven moltes trobades entre les seccionsdel Centre com: Bolei Vol, Gimnàstica, Lluita, Campionats socials de natació de mar lliure, etcètera.
En Tomàs Cabrero va ésser el monitor de Gimnàstica més emblemàtic del Barcelonès. Va rendir els seus serveis des dels anys 50s, fins molt avançat als 90s. Impartia les classes de Gimnàstica aviat els matins, singulars i divertides, com també per les tardes, sempre amb bon humor i meticulós amb la bona pràctica dels moviments de Sueca idonis a cada persona. Va iniciar una Secció de gimnàstica educativa, aplegant socis infantils i juvenils, entre la gent que assistia a les classes, assolint una gran popularitat.
Aquest són alguns del primers professors de les Seccions del Barcelonès dels anys 30s: Francesc Parramon, Emili Clot i Josep Salvador, aquest últim va ésser també Campió de Lluita greco romana de Catalunya, Espanya i Internacional. Els altres dos pertanyien a la Junta Directiva del Centre.
Des de la Fundació del CGB, es va disposar de professors molt qualificats en la implantació de la gimnàstica educativa i preparatòria de les nombroses seccions esportives del Centre, assolint una gran participació dels socis de l’Entitat, ja a les primeres dècades de la seva Fundació.
Document inèdit amb aquesta foto de Família, a l’antic Estadi de Montjuïc de l’equip d’Atletisme del Barcelonès als anys 30s. Podem veure uns molt joves: Francesc Parramon, Gracià Cuesta, Víctor Herrando, demostració que, només començar les activitats del CGB, ja s’havia creat amb il·lusió un equip d’Atletisme. Aquests atletes pioners van resultar un mirall per la continuïtat dels esportistes notables que es van formar al Barcelonès, al llarg dels anys.
Campionats socials d’Atletisme del CGB. La imatge és un document de la evidència precària de l’època d’un país en estat de guerra i de la voluntat del Centre de mantenir, malgrat tot, la normalitat ciutadana organitzant uns Campionats socials d’Atletisme. Un cop més veiem un jove Víctor Herrando, soci Fundador, participant també com atleta que, després a l’any 1940, acabada la Guerra Civil Espanyola, es va posar al capdavant de la Junta Directiva del Centre per aixecar de nou l’Entitat als nivells que havia assolit anteriorment.
Enric Catalunya, un gran Campió de Catalunya i d’Espanya de Lluita greco romana del pes ploma i un gran amic dels seus nombrosos amics. Pioner, junt amb el popular Gracià Cuesta, de la propagació d’aquesta modalitat esportiva, just als inicis del Centre Gimnàstic Barcelonès, assolint un nivell competitiu extraordinari. Va tenir també una dedicació molt important al impulsar la creació de la Secció de Lluita greco romana al Barcelonès.
Gracià Cuesta ha estat tota una institució al Centre Gimnàstic Barcelonès. Campió d’Espanya de lluita greco romana dels pesos gall i mosca al 1935-36, 1944-45 i 1948.
Entrenador vitalici durant tota la existència del CGB i Seleccionador nacional participant al Campionat d’Europa d’Helsinki de l’any 1968 amb lluitadors de greco romana.del nostre Centre, com: Olmo, Mentruit, Miret, Ariel i altres seleccionats de Espanya i es pot dir amb rotunditat que va dedicar la major part de la seva vida abocada al CGB.
Foto emblemàtica de família posant amb el Banderí Oficial del CGB fundat el 5 de maig de 1933. Podem veure plegats una part dels socis Fundadors de l’Entitat amb alguns dels lluitadors que després van ser Campions de Catalunya i d’Espanya en les seves categories.
Cal destacar la figura d’en Gracià Cuesta que va dedicar tota la seva vida esportiva a l’Entitat i, també, a un jove Víctor Herrando que, poc desprès, va presidir l’Entitat en diferents etapes de la seva vida esportiva.
Utilització de les pistes esportives del barri de La Bordeta de Barcelona, des dels anys 1930s als 50s, dedicat a les activitats esportives, atlètiques i de gimnàstica educativa del CGB, fins que es va passar a l’antic Estadi Olímpic de Montjuïc i, posteriorment, a les instal·lacions del Joan Serrahima. La utilització d’aquestes pistes van representar per Barcelonès una gran oportunitat de preparar els seus atletes. A la foto veiem un moment de la carrera d’una cursa de fons.
Fundació del CGB – Un grup de persones molt il·lusionades al maig del 1933 vam emprendre la tasca de crear un Gimnàs sense ideologia política per la pràctica dels esports i la cultura. Eren una trentena d’homes majoritàriament joves, plens d’entusiasme i disposats al màxim esforç de sacrifici a favor de tot el que signifiqués Cultura. Van tenir una gran empatia en posar-se d’acord per distribuir-se els medis que disposaven i les feines a realitzar, per portar a bon port les seves il·lusions d’engegar un club esportiu.
Proves d’entrenaments d’atletisme a la ciutat de Sta. Maria de Barberà a l’any 1965 de l’ Equip del Centre Gimnàstic Barcelonès abans de participar a la Cursa de Cros de Sta. Maria de Barberà. A la foto podem veure a tres ex presidents del Club: F. Piñol, J. Carrió i G. Ros; Atletes: J. Brunet, J. Piñol, A. López, P. Suñé, A. Amorós, R. Cals, V. Devon, J. Calvet.
Tots aquests socis atletes i directius van donar un gran prestigi al Centre durant les èpoques dels anys 50’s i 60’s.
